Polítiques de Pactes (rellegint a Maquiavel)


Han passat dos dies des de la constitució dels ajuntament, també a Caldes de Malavella però avui no ho vull comentar, i ens ha quedat aquesta mena de “Batalla de Barcelona” de la que en el curt termini tants ens hem indignat, però que mirant-ho en fred, te la seva lògica, i ens pot agradar o no (a mi, gens) però tampoc ens hauria de sorprendre i mes si coneixem la “professionalitat” (accent pejoratiu .... per a mi la política mai hauria de ser una professió, i d’això voldré parlar un dia) d’alguns/nes de les protagonistes.

 

Deia un primer ministre Britànic: Gran Bretanya no te aliats permanents, te interessos permanents. Aquest va llegir a Maquiavel, que malgrat el que connota el nom de personatge, pels que hem llegit “El príncep” i a mes la seva Biografia, li tenim molt de respecte.

 

No ens hauria de sorprendre el que ha passat aquest cap de setmana amb la defensa dels interessos (que no dels principis amb el que ho han volgut interpretar els 3 protagonistes, Collboni, Colau i Sirera) que han fet bona l’expressió de Maquiavel sobre les raons d’Estat i la justificació dels mitjans. (aquí podríem fer la referència a Marx, Groucho clar, en la expressió “estos son mis principios y si no les gustan (no me convienen) tengo otros).

 

La política es cínica, i molt, i la frase “El poble es savi” sols serveix per quan guanyen els nostres, el que realment som el poble es de curta memòria, i els escarafalls del primer dia seran accions pragmàtiques ...   a l’endemà mateix (ja en Trias accepta els pactes de Junts i PSC). “Realpolitik” que va dir Bismarck.

Potser en la manca de cultura política veiem la causa d’aquesta desafecció i tendència a l’abstenció. I això si es rellevant, dons es l’indicador clau de la cultura democràtica.

 

Quan vinguin les generals, i mes els possibles pactes que li poden succeir veurem una bona mostra d’aquest pragmatisme, que sovint, i en política local tant ens falta, i potser es millor així, ... però no sempre. Amb mes fredor i distància escriure un altre dia.   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

VUCA infografia1

Mestres i inspiradors (en memòria de l’Ismael Ventalló)