Mestres i inspiradors (en memòria de l’Ismael Ventalló)

 Mestres i inspiradors (en memòria de l’Ismael Ventalló)

Fa ja poc mes d’una setmana que ens va deixar el nostre company, i amic meu, Ismael Ventalló ... i potser per que en bona part va ser la primera persona, fora del meu cercle familiar, a qui vaig anunciar la meva idea d’escriure un blog amb els meus pensaments i reflexions sobre aspectes polítics i de la societat, que fins ara no m’he pogut posar a escriure un nou post.

Han passat coses transcendentals aquests, o que poden tenir conseqüències transcendentals com ho han estat les eleccions del 23J ... i reflexions que tinc en el meu backlog (disculpeu l’expressió de mon de la gestió de projectes, en que això vol dir llista no endreçada de tasques pendents) però no podia escriure un nu post sense escriure aquest record, homenatge i agraïment a la memòria del meu amic, i m’ha costat molt començar a fer-ho ....

Podria dir molt sobre el que hem compartit, sobre el que he apres (en particular de valors, que en parlaré en breu) i sobre la confiança que em va fer per donar-me suport com a cap de llista de les municipals del 2019 a Caldes de Malavella, però ho resumiré dient que va ser per a mi una barreja de mestre en política, coach com a candidat i portaveu, i inspirador en general. El vuit que ens deixa, i sobre tot que em deixa, sols el podem omplir amb la fidelitat al seu mestratge i amb l’impuls de la seva inspiració.

Per la meva feina, primer en el mon privat en empreses del mon de les TIC, i després en la Universitat pública, breu a la UPC i de llarg compromís a la UdG, he tingut molts companys i companyes, homes i dones que han estat o son  caps meus, i de tothom he après i els he valorat pel que he après, però no de tothom he tingut la inspiració i l’ànim de transformar i crear en el meu espai de treball, i per això no tots son referents.

En un àmbit diferent, l’Ismael ha estat, es i serà un referent. Amb tot, el que hem fa estar de dol es la pèrdua d’un amic.

Amb lleialtat a la memòria.